BOOK TRAILER. EL VIDEOLIT COMERCIAL
Veient que el meu treball sobre els book trailer tenia una part d'anàlisi comparativa de vídeos pel qual el format Word potser no és el més adequat, he creat aquest bloc. Aquí és més senzill intercalar text, imatge i vídeo i poder fer una lectura més completa del que vull explicar. Espero que us agradi.
CONTEXT:
Trailers de pel·lícules, videoclips, book trailers... tot indica que la nostra societat necessita presentacions a través de vídeos i imatges. Youtube és un dels principals canals de difusió del book trailer. Lipovetsky i Serroy ens expliquen que allà es veuen cada dia 100 milions de vídeos i cada dia apareixen 65.000 vídeos nous: és el moment de la història en el que hi ha una producció i difusió de vídeos més important i que aconsegueix un públic mundial de manera immediata. [14] Una vegada més veiem com el que està fent la indústria editorial és un esforç adaptatiu al moment present.
El book trailer és una demostració de com el llenguatge de les imatges pot ser una bona porta d’entrada al de les paraules. Segons l’editor de Marsilio, Jacopo De Michelis, aquest mètode aconsegueix atrapar “sobre todo a los más jóvenes, que no leen los suplementos culturales de los diarios y las revistas literarias y leen poco o nada, pero que si se los redirige en el modo justo podrían convencerse de que en las novelas pueden encontrar historias tan apasionantes y cautivantes como en el cine.”[15]
Al book trailer el potencial lector, en certa manera, comença la lectura del llibre a través dels breus textos que hi poden aparéixer però sobretot mitjançant les imatges que se li presenten. I és que en aquesta societat “apantallada” ens passem el dia llegint imatges i saber fer-ho correctament pot ser tan o més important que interpretar les paraules.
Per altra banda, els book trailer ens ofereixen una lectura nova del llibre que promocionen. Es tractaria d’una lectura prèvia, sovint iniciada per la lectura dels subtítols que van apareixent a la pantalla. No obstant amb el book trailer el lector és en realitat un espectador, d’imatges, textos i música o veus en off, i per tant pren una actitud passiva, pròpia de l’espectador de cinema. Es convertirà en actiu en el cas que, partint del book trailer, faci un comentari, ja sigui a Youtube, a Facebook o a Twitter.
“El videolit té voluntat de transversalitat i
multidisciplinarietat a l’explorar els límits de l’art a través de les noves tecnologies, incorpora el fenomen literari com a llavor creativa, incideix en la importància de la creació com a font de lleure i com a instrument del propi creixement intel·lectual, desperta l’interès de l’estudiant per l’obra que es presenta, defensa la literatura i l’expressió audiovisual com a eina de fixació i desenvolupament del pensament, mostra el paper de l’art com a part fonamental de la cultura del nostre temps, i permet treballar, simultàniament, diferents sistemes de representació i continguts de diverses àrees del coneixement (arts visuals, literatura, música, tecnologia) a partir de la vertebració entre el treball individual i en grup”.[22]
Aquest
llibre de l’editorial Mediterrània conté catorze poemes de Martí i Pol,
fotografies d’Àlex Carmona i ve acompanyat d’un CD on diferents grups catalans
interpreten els poemes de l’autor de Roda de Ter. Per tant estem davant d’un
projecte transversal que integra poesia, fotografia i música. A la web de
l’editorial podem llegir sobre el gran èxit d’aquest book trailer, que presenta
el poema L’hoste insòlit:
En
un principi trobem un breu text introductori a la història del llibre i a
continuació apareix la protagonista del curt que és Coia Valls, l’autora del
llibre que és també actriu, en un bonic paisatge de muntanya. Una veu en off
llegeix fragments del llibre mentre es succeeixen llargs plans, alguns força
estàtics. En un moment donat la pròpia autora es dirigeix directament a
l’espectador mirant a la càmara.
“In a book industry flooded with titles and facing sluggish sales, a growing number of authors are going to dramatic lengths to attract attention. The latest tactic: producing and starring in zany videos aimed at the YouTube audience. Publishing houses strongly encourage the practice, though some authors find the videos undignified”[2].
Veient que el meu treball sobre els book trailer tenia una part d'anàlisi comparativa de vídeos pel qual el format Word potser no és el més adequat, he creat aquest bloc. Aquí és més senzill intercalar text, imatge i vídeo i poder fer una lectura més completa del que vull explicar. Espero que us agradi.
Alumna: Anna Torné Montagut
Màster en literatura en l’era digital (UB)
Màster en literatura en l’era digital (UB)
Especialització en lectura i didàctica de la literatura
i TIC
Professors: Laura Borràs, Aleix Cort, Cori
Pedrola
INTRODUCCIÓ
El book trailer és un vídeo promocional d’un
llibre, normalment fet per l’editorial que el publica. Acostuma a tenir una
durada breu, una mitja d’un minut i mig, i està format per tres elements:
imatge, paraula i so.
La imatge pot ser estàtica (ho era en els primers
book trailers i en els més senzills) però acostuma a ser animada. Pel que fa a
la paraula pot aparèixer escrita a la pantalla o bé escoltar-se a través d’una
veu en off. El text, ja sigui escrit o llegit, acostuma a estar format per:
fragments del llibre, breus frases que introdueixen la història, extractes
d’opinions de crítics sobre el llibre (poden anunciar premis literaris, per
exemple), missatges que apel·len directament a l’espectador (“una historia que
te enganchará”)… Finalment el so acostuma a ser una música que serveix per
crear l’atmosfera que descrigui el to del llibre.
El propòsit del book trailer és eminentment
comercial: informar i seduir el potencial lector, enganxar-lo en la lectura i
aconseguir que compri el llibre. També proporcionar-li en poc temps una mica
més d’informació sobre el llibre més enllà del títol i l’autor. Com tot
producte publicitari el book trailer no deixa de ser un joc d’equilibris. Cal
mostrar suficient informació com per captivar el potencial comprador però sense
exagerar ni desvetllar elements que cal que es coneguin en el moment de la
lectura i no abans. Per exemple, a Tusquets editores tenen una regla d’or quan
realitzen els seus book trailers: si hi apareixen personatges no els hi podem
veure la cara. D’aquesta manera serà la fantasia del lector qui podrà inventar l’aspecte
dels protagonistes del llibre i la seva lectura no quedarà condicionada per
unes imatges vistes abans. En canvi, un element que sí veuen com a
imprescindible que aparegui és la portada del llibre. És amb aquesta imatge com
acostumen a acabar la majoria de book trailers i en certa manera s’entèn que s’està
establint un pont entre el món de la imatge i el de la paraula a través de
l’objecte que conté aquesta segona: el llibre.
Aquest treball es composa de dues parts.
L’objectiu de la primera és explicar els orígens del book trailer, emmarcar-lo
en el context en el que ha sorgit i provar d’entendre les relacions que
estableix amb les noves tecnologies, el cinema i la publicitat. A la segona
part es realitza un estudi comparatiu de diferents book trailers amb la
intenció de veure’n diferents tipus, destacar-ne els aspectes més importants i
veure quines característiques són millorables en cada cas.
Aquí és
més senzill intercalar text, imatge i vídeo i combinar la visió dels vídeos amb
la lectura del meu treball.
ORÍGENS DEL BOOK TRAILER
Segons la wikipedia book trailer “is currently a trademarked term owned by Sheila Clover of Circle of
Seven Productions”, una productora nord-americana especialitzada en book
trailers que afirma haver creat el primer vídeo d’aquest tipus el 2002. La mateixa
wikipedia ens diu que es tracta del book trailer del llibre Dark Symphony de
Christine Feehan[1], que
trobem a Youtube:
Es
tracta d’un vídeo llarg, de quatre minuts, i d’un estil molt cinematogràfic. Es
prova de seduir el lector a través d’una història d’amor, sexe, misteri i
intriga. Però es desvetlla massa informació des del moment que els personatges
principals ens apareixen representats per actors. Aquest fet condicionarà al
lector. Per altra banda el ritme és una mica lent i actualment trobem propostes
més dinàmiques.
A Tusquets editores Juli Espluga, responsable del
manteniment tecnològic de l’editorial i Yaiza Jiménez, community manager i
realitzadora de book trailers, m’expliquen com el book trailer va néixer als
Estats Units i allà les grans editorials realitzen produccions amb grans
pressupostos, com si es tractés de la promoció d’una pel·lícula. Com ens
expliquen Lipovetsky i Serroy a La
pantalla global el progrés tecnològic incita unes produccions de més
pressupost:
“El más de la tecnología
comporta un más en abundancia de efectos, en competencia de imágenes
y, evidentemente, en la escalada de los presupuestos, que, dados
el coste de la digitalización y los gastos que entraña el rodar al estilo de
Hollywood, se disparan.”[2]
A
mida que la tecnologia s’ha anat desenvolupant els book trailers han patit una
clara evolució respecte als seus inicis i també un augment en la seva presència
al món editorial i a la xarxa. Segons l’escriptora i professora Darcy Pattison:
“In 2003, it was just beginning; in 2006, there was lots of experimenting; in
2009, it seems here to stay and writers should take it as a given that they
need a book trailer for trade books”.[3]
Aquesta evolució cal situar-la en el món editorial nord-americà. Pel que fa a
Espanya i Catalunya els book trailers cada vegada són més presents però el
ritme d’evolució és més lent i el pressupost que les editorials destinen a
crear-los és molt inferior al del món editorial nord-americà. Mentre que allà
s’acostumen a encarregar a empreses externes aquí hi ha moltes editorials,
entre elles Tusquets, que es fan ells mateixos els book trailers en una
elaborada feina de creació. Per tant no es fan book trailers de tots els
llibres, només quan es tracta d’un autor important o d’una obra a la que se li
vol donar una especial importància.
Laura Russo, cap del departament de premsa i
comunicació de l’editorial Maeva, m’explica com allà van començar a fer book
trailers el 2006 i com fins el 2009 els realitzaven en Flash i combinaven
música, text i imatges no animades (extretes de la campanya promocional i de la
portada del llibre). Donat que és una editorial que treballa principalment amb
autors estrangers, a partir del 2009 van començar a comprar els vídeos
promocionals fets per les editorials originals dels llibres tot doblant-los al
castellà.
Inicialment els vídeos es trobaven en un microsite
a part. Ara, donat que tots els productes d’Apple no suporten el format Flash
pugen els vídeos a Youtube i en posen l’enllaç a la fitxa del llibre que es
troba a la web de l’editorial. Haver de buscar alternatives a Flash ha fet que
s’accelerés l’evolució dels book trailers.
Per la seva banda l’editorial Tusquets va començar a fer book trailers el 2009. Inicialment
eren molt llargs i podien
arribar a durar fins a tres minuts i mig. Les imatges eren més explícites i en
canvi ara ha canviat la manera d’explicar les coses, que és molt més
metafòrica. Es presenta el llibre però sense entrar en massa detalls. Un
exemple podria ser el book trailer del llibre Muerte de una heroína roja del xinès Qiu Xiaolong
on s’aconsegueix transmetre l’atmosfera d’intriga
d’una novel·la policíaca a través d’unes poques imatges que deixen intuir sense
revelar, una música que crea tensió i unes breus frases que informen i fan que
el potencial lector es faci preguntes (“¿Quién se oculta detrás de la muerte de
esa “heroína roja”?”).
El book trailer respon a una adaptació del món
editorial a l’ús de les noves tecnologies, la difusió d’internet i la
necessitat d’anar més enllà del text incorporant la imatge. El seu mitjà de
difusió és principalment internet, ja sigui a través de la web de l’editorial o
bé a canals de Youtube o Vimeo. També està present a les xarxes socials, Facebook
i Twitter, que s’han convertit en importants eines de promoció de les
editorials i per aquest motiu cada vegada hi tenen més presència. En aquest
àmbit és possible que es produeixi un contacte directe i una interacció entre
lectors i editorials.[4]
Actualment existeix una necessitat per part de les editorials d’estar present
dins internet que s’explica pel fet que és en aquesta xarxa on es desenvolupa
gran part de les nostres vides. Per tant el món del llibre no en pot quedar
fora.
En el cas de Tusquets editores la presència a
internet va començar entre els anys
1998 i 1999. En un principi allà només apareix el seu catàleg però el 2001 ja
s’ha convertit en una eina de màrqueting. Des de fa un parell d’anys estan
presents també a les xarxes socials: FB i TW.
Com més difusió pugui obtenir el book trailer
més fàcilment arribarà a més potencials compradors: “we are constantly
blogging, posting bulletins and interacting on the social media sites where
your video lives in order to bring as many new eyes to your video before,
during and after your book is released”[5] explica Sheila
English, cap executiva d’una companyia dedicada a l’edició de vídeos.
A Tusquets editores m’expliquen com les llibreries demanen a les editorials book
trailers per poder afegir l’enllaç a la seva web o bé presentar-los als seus
establiments a través de monitors. En el segon cas es tracta normalment de
vídeos sense so i amb subtítols per tal de no molestar al client. Seria el que
Lipovetsky i Serroy anomenen “pantallas de ambientación”: “la pantalla está
allí como garantía de la dimensión mediática de la realidad”[6].
CONTEXT: LA PANTALLOCRÀCIA
Gilles Lipovetsky i Jean Serroy ens parlen al seu
llibre La pantalla global de la nova
funció que ha pres la pantalla dins la història moderna. Durant el segle XX la
pantalla ha anat adquirint cada vegada més importància i poder: “En menos de medio siglo
hemos pasado de la pantalla espectáculo a la pantalla comunicación, de la
unipantalla a la omnipantalla”[7]. En un principi sota la forma del cinema, després amb la invenció de la
televisió i finalment amb l’era d’internet i tots els dispositius amb pantalla
que s’hi connecten (ordinadors, mòbils, tauletes…). Si bé en un inici la
pantalla és el suport per excel·lència de les imatges, actualment podem dir que
és també el suport de tota mena d’escriptura cultural (textos, literatura…). El
canvi que ha produït en els nostres vides és ben profund:
“La
red de las pantallas ha transformado nuestra forma de vivir, nuestra relación
con la información, con el espacio-tiempo, con los viajes y el consumo: se ha
convertido en un instrumento de comunicación y de información, en un
intermediario casi inevitable en nuestras relaciones con el mundo y
con los demás. Vivir es, de manera creciente, estar
pegado a la pantalla y conectado a la red”[8]
 |
Juntament amb la pantalla, la publicitat ha anat
prenent cada vegada més protagonisme de manera que ha arribat un punt en el que
estem sobresaturats d’anuncis publicitaris. En el món contemporani la
publicitat es trasllada a la pantalla i el book trailer n’és un clar exemple: “la publicidad moderna inventó el
cartel, después el teleanuncio y hoy el corto creativo que se cuelga en
Internet”[9]. Com ens
expliquen Lipovetsky i Serroy estem en un moment en el que certs tipus de
consumidors passen més temps davant internet que davant la televisió. Això ha
fet que el món publicitari hagués de trobar el seu lloc a la xarxa. Els book
trailers estan concebuts per aparèixer a internet.
Durant els anys setanta i vuitanta el món
imaginari cinematogràfic influeix cada vegada de manera més decisiva el món
publicitari i el transforma i és que, de fet, “la todopantalla no hace retroceder el cine: al contrario, contribuye a
difundir la mirada cinematográfica, a multiplicar la vida de la imagen animada,
a crear una cinemanía general.”[10]
Veurem com aquest procés també té lloc dins els book trailers, que sovint beuen
directament del món del cinema.
El cinema es veu tan
relacionat amb la publicitat pel que té de seducció. Al mateix temps amb la
literatura pel fet de ser narratiu i explicar històries. Com ens explica Pere
Gimferrer la relació entre cinema i literatura és ben directa:
“de
las películas argumentales rodadas sobre un guión –es decir, de la mayor parte
de la producción mundial de todos los tiempos-, una porción muy considerable
proviene de un material literario (novela o pieza teatral) anterior al guión
mismo”[11]
Per altra banda, actualment trobem obres
literàries que usen elements cinematogràfics o propis del món de la televisió.
Literatura i cinema es retroalimenten.
El 1948 el crític de cinema francès Alexandre Astruc va
publicar a la revista L'Écran Français l’article “Naissance d’une nouvelle avant-garde: la “caméra-stylo”. Amb aquest terme, càmera ploma-estilogràfica, Astruc exposava la idea de què els directors havien d’emprar la seva càmera de la mateixa manera que l’escriptor fa servir el bolígraf tot i que no s’havien de veure limitats a la narració tradicional. Pel crític francès:
“El cine está a punto de convertirse en un medio de expresión, cosa que antes que él han sido todas las restantes artes, y muy especialmente la pintura y la novela. Después de haber sido sucesivamente una atracción de feria, una diversión parecida al teatro de boulevard, o un medio de conservar las imágenes de la época, se convierte poco a poco en una lengua. Un lenguaje, es decir, una forma en la cual y mediante la cual un artista puede expresar su pensamiento, por muy abstracto que sea, o traducir sus obsesiones exactamente igual como ocurre actualmente con el ensayo o con la novela.”[12]
D’aquesta manera Astruc equiparava el poder narratiu de la literatura al cinema i provava de donar-li un nou valor pel que fa a la seva capacitat expressiva.
“El cine está a punto de convertirse en un medio de expresión, cosa que antes que él han sido todas las restantes artes, y muy especialmente la pintura y la novela. Después de haber sido sucesivamente una atracción de feria, una diversión parecida al teatro de boulevard, o un medio de conservar las imágenes de la época, se convierte poco a poco en una lengua. Un lenguaje, es decir, una forma en la cual y mediante la cual un artista puede expresar su pensamiento, por muy abstracto que sea, o traducir sus obsesiones exactamente igual como ocurre actualmente con el ensayo o con la novela.”[12]
D’aquesta manera Astruc equiparava el poder narratiu de la literatura al cinema i provava de donar-li un nou valor pel que fa a la seva capacitat expressiva.
La connexió entre cinema i literatura també es
desplaça als seus mètodes publicitaris. La indústria del cinema va ser la
primera a crear trailers anunciant les seves produccions. La principal
diferència amb els book trailers és el fet que els del cinema prenen imatges
del mateix producte que vénen mentre que els de llibres han d’inventar-les
donat que estem davant d’un producte que neix de les paraules i per tant cal
fer un trasllat. Des d’aquest punt de vista podríem dir que estem davant d’una
feina molt més creativa i innovadora.
El cinema també alimenta una altra mena de vídeos
promocionals tot i que, aquesta vegada, de música: els videoclips. Segons
Lipovetsky i Serroy amb el videoclip l’oient es converteix en un espectador de
cinema musical[13]. Podríem fer el mateix trasllat al book trailer:
el lector es converteix en un espectador de cinema literari. Com veurem a la
segona part del treball aquest tipus de cinema pot mostrar-se de maneres molt
diferents.
Trailers de pel·lícules, videoclips, book trailers... tot indica que la nostra societat necessita presentacions a través de vídeos i imatges. Youtube és un dels principals canals de difusió del book trailer. Lipovetsky i Serroy ens expliquen que allà es veuen cada dia 100 milions de vídeos i cada dia apareixen 65.000 vídeos nous: és el moment de la història en el que hi ha una producció i difusió de vídeos més important i que aconsegueix un públic mundial de manera immediata. [14] Una vegada més veiem com el que està fent la indústria editorial és un esforç adaptatiu al moment present.
El book trailer és una demostració de com el llenguatge de les imatges pot ser una bona porta d’entrada al de les paraules. Segons l’editor de Marsilio, Jacopo De Michelis, aquest mètode aconsegueix atrapar “sobre todo a los más jóvenes, que no leen los suplementos culturales de los diarios y las revistas literarias y leen poco o nada, pero que si se los redirige en el modo justo podrían convencerse de que en las novelas pueden encontrar historias tan apasionantes y cautivantes como en el cine.”[15]
Al book trailer el potencial lector, en certa manera, comença la lectura del llibre a través dels breus textos que hi poden aparéixer però sobretot mitjançant les imatges que se li presenten. I és que en aquesta societat “apantallada” ens passem el dia llegint imatges i saber fer-ho correctament pot ser tan o més important que interpretar les paraules.
Per altra banda, els book trailer ens ofereixen una lectura nova del llibre que promocionen. Es tractaria d’una lectura prèvia, sovint iniciada per la lectura dels subtítols que van apareixent a la pantalla. No obstant amb el book trailer el lector és en realitat un espectador, d’imatges, textos i música o veus en off, i per tant pren una actitud passiva, pròpia de l’espectador de cinema. Es convertirà en actiu en el cas que, partint del book trailer, faci un comentari, ja sigui a Youtube, a Facebook o a Twitter.
IMPORTÀNCIA DEL BOOK TRAILER
És
interessant saber quins són els paràmetres que més es valoren quan es conceben
aquesta mena de vídeos. A Tusquets
m’expliquen que són l’autor del llibre o el seu editor els que marquen les
línies a tenir en compte en l’elaboració del book trailer. És curiós el cas
d’Almudena Grandes: Tusquets va preparar un book trailer pel primer dels seus
llibres de la sèrie Episodios de una
guerra interminable (que porta per títol Inés i la alegría) i pel que sembla va quedar tan satisfeta amb el
resultat que tot i que l’editorial no tenia previst fer-ne un pel segon llibre,
El lector de Julio Verne, l’autora
els va demanar que el fessin[16].
Segons Héctor Pavón les
característiques del llibre i el concepte general de l’editorial són aspectes
claus al moment de concebre el book trailer[17].
Amb ell el lector ha de rebre una informació sobre el to del llibre i per tant
les imatges i el llibre han d’estar en el mateix pla. D’aquesta manera trobarem
propostes molt diferents: algunes més serioses, d’altres que busquen impactar
l’espectador i d’altres que fan ús de la comicitat.
Per ara el book trailer no s’ha convertit encara
en un element central de la promoció d’un llibre. És més aviat un complement, un extra de promoció.
Sembla inevitable
preguntar-se sobre la repercussió que té sobre les vendes del
llibre. Tant a Maeva com a Tusquets editores coincideixen a dir-me que aquesta
informació és molt difícil d’obtenir. El que sí és possible saber és el nombre
de visions que ha tingut cadascun dels vídeos promocionals i d’aquí extreure
una conclusió sobre la seva difusió. Però està clar que aquest número de
visions no equival al nombre de llibres venuts.
Segons la periodista del
New York Street Journal i escriptora Lauren Mechling “there is scant evidence (...) that the average
book trailer actually has much impact on book sales”[18]. En alguns
casos afirma que el cost del book trailer podria arribar a superar els guanys
en les vendes dels llibres. Aquí cal que pensem en les grans produccions que
fan els grans grups editorials nord-americans. Per altra banda Mechling ens diu
com la presidenta de l’editorial Simon & Schuster, Carolyn K. Reidy, explica que
el 2008 havia doblat la inversió en vídeos des de que n’havia començat a fer el
2007: "In some cases, we don't even expect it to increase sales at all.
(…) It's almost a gift to the audience, and hopefully it makes them buy the
next book."
Es fa difícil preveure quina importància tindran
en un futur. Per ara sembla que s’estan difonent i van prenent cada vegada més
rellevància en el món editorial però no sabem com evolucionaran.
EL BOOK TRAILER: UNA FORMA DEL VIDEOLIT
El book trailer és un videolit, paraula creada de
la contracció de vídeo i literatura. Segons Aleix Cort i Cori Pedrola,
impulsors del Projecte Videolit des del 2005, entenem per videolit: “càpsula audiovisual que parteix d' un text literari”.
Aquest projecte configura una de les branques
de La Paraula Pixelada ,
“un projecte que investiga les relacions que s’estableixen entre l’art i la
literatura quan coincideixen en un mateix espai”[19]. S’estructura a tres nivells: educació, creació, i comunicació/difusió.
En el cas dels book trailers ens trobaríem davant del tercer nivell donat el
seu caràcter publicitari.
Trobem
però a la xarxa un projecte transversal d’educació, creació i comunicació. Els
“Teen Book Video
Awards” són uns premis organitzats per Random House que uneixen el món dels
book trailers al món educatiu: els participants són adolescents estudiants
d’institut que han de crear un book trailer d’un dels llibres assenyalats per
l’editorial:
“Run a competition for high school film makers
to make a 90 second book trailer, link it to a defined set of books (all
published by Random House Australia), engage the kids with a contemporary novel
through the powerful medium of film and get teacher support with resources that
back up the books. The incentive is $1,000 for the student plus $1,000 worth of
books for the school.”[20]
Per
una banda l’editorial promociona els seus llibres i per l’altra els alumnes
s’involucren en un actiu procés de creació estimulats per la possibilitat
d’aconseguir un premi. Alhora s’espera que l’activitat contribueixi a afavorir
la lectura i a considerar el llibre com un element de diversió. Tot plegat
sembla ben positiu.
A internet trobem vídeos dels guanyadors que van
del 2006 al 2011 i són productes de gran qualitat. No obstant, tenen tots un
gran to cinematogràfic a l’estil de hollywood i un es pregunta si realment un
vídeo d’aquestes característiques pot servir d’introducció a una lectura ja que
sembla més adapta a una pel·lícula[21].
En qualsevol cas és una iniciativa interessant i seria una proposta propera a
la del Projecte Videolit d’Aleix Cort i Cori Pedrola, que es presenta de la
següent manera:
multidisciplinarietat a l’explorar els límits de l’art a través de les noves tecnologies, incorpora el fenomen literari com a llavor creativa, incideix en la importància de la creació com a font de lleure i com a instrument del propi creixement intel·lectual, desperta l’interès de l’estudiant per l’obra que es presenta, defensa la literatura i l’expressió audiovisual com a eina de fixació i desenvolupament del pensament, mostra el paper de l’art com a part fonamental de la cultura del nostre temps, i permet treballar, simultàniament, diferents sistemes de representació i continguts de diverses àrees del coneixement (arts visuals, literatura, música, tecnologia) a partir de la vertebració entre el treball individual i en grup”.[22]
Com
ens explica Mark Prensky al seu article “Digital natives, Digital Immigrants”els estudiants d’ara ja no són les mateixes persones per les que el nostre
sistema educatiu va ser dissenyat i per tant cal buscar noves maneres per
capturar la seva atenció i involucar-los en l’educació[23].
Fer-ho a través de l’ús de les noves tecnologies en un moment en el que
aquestes tenen un gran pes sembla una molt bona manera i l’elaboració d’aquests
videolits o book trailers pot ser una proposta engrescadora.
[2] LIPOVETSKY, Gilles – SERROY,
Jean, La pantalla global. Cultura
mediática y cine en la era hipermoderna, Barcelona, Anagrama, 2007, p. 256
[4] Extret de la notícia de BTV “Les editorials descobreixen en les xarxes
socials un aliat per donar-se a conèixer”: http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/10/13/editorials-xarxessocials/
[6] LIPOVETSKY, Gilles – SERROY,
Jean, La pantalla global. Cultura
mediática y cine en la era hipermoderna, Barcelona, Anagrama, 2007, p. 297
[12] “Caméra-stylo - Alexander Astruc” a http://www.zemos98.org/mediateca/index.php?title=Cam%C3%A9ra-Stylo_-_Alexander_Astruc
[15] PAVÓN, Héctor, “Un nuevo
recurso para vender libros: trailers, como en el cine”, Clarín, [article en
línia] 8 de març del 2011 [Data de consulta 12 d’abril de 2012]
[17] PAVÓN, Héctor, “Un nuevo recurso para vender
libros: trailers, como en el cine”, Clarín, [article en línia] 8 de març del
2011 [Data de consulta 12 d’abril de 2012]
[18] MECHLING, Lauren, “Watch
this book”, The Wall Street Journal,
[article en línia] 7 de juny del 2008 [Data de consulta 15 de març de 2011]
[19] CORT, Aleix – PEDROLA, Cori,
Projecte videolit:
tres dimensions, un objectiu, Barcelona, III Congrés d’Educació de les
arts visuals, 2009.
[20] WHITMONT, Toni, “Teen
Book Video Awards – make some noise”, Booktopia
blog, 11 de maig del 2011 [data de consulta: 28 de març de 2012]
[21] Un exemple: el guanyador del
2006, presentant el llibre de Markus Zusak, The book thief, http://www.youtube.com/watch?v=95s8GlKY40o
[23] PRENSKY, Marc, “Digital
Natives, Digital Immigrants”, On The
Horizon, [article en línia], octubre 2001, [Data de consulta 10 d’abril de
2012]
ANÀLISI COMPARATIU
- Llibre/cd Tribut de sorra i fulles a Miquel Martí i Pol, d’Àlex Carmona i Maria Dolça Manubens.
“estrenat a Internet dimecres 14 de desembre, ha
acumulat en només dos dies més de 10 mil visites gràcies a la difusió viral a
Internet”
“L’expectació generada en premsa, ràdios i televisions
una setmana abans de l’estrena ha estat decisiva en l’èxit promocional. Tot
plegat ha contribuït a una gran acceptació d’aquest volum a les llibreries com
també a la venta per Internet. Un exemple és Amazon que en menys de 24 hores va
esgotar existències.”
Un
dels grans reclams d’aquest book trailer és la col·laboració de l’entrenador
del Barça, Josep Guardiola. Estem davant d’una astuta tècnica comercial: prendre
la figura d’algú extern al món de la literatura però de gran popularitat per
tal que serveixi de reclam i permeti introduir nous lectors a un gènere tan poc
comercial com és la poesia. Per altra banda la música del vídeo, interpretada
pel grup Mokodude, també sembla molt adient. La transversalitat que presenta
l’obra es trasllada al seu book trailer a través d’una combinació de literatura,
música i esport.
Per
altra banda a la web es donen més detalls de com es va concebre aquest vídeo
promocional que coincideix amb el que fan moltes editorials:
“Editorial Mediterrània va apostar per la creació d’un
videoclip com a eix promocional del llibre per estrenar-lo exclusivament a
través del web i del canal Youtube de l’editorial i el web del llibre, a part
dels facebooks i twitters associats. A més, s’ha generat un codi QR[1]
integrat a la contraportada del llibre, notes de premsa i punts de llibres, que
enllaça amb el vídeo a través dels dispositius de telefonia mòbil.”
Sorprèn
però no trobar l’enllaç al vídeo a la fitxa del llibre que conté la web. El
llibre compta també amb una web promocional: http://www.tributdesorraifulles.cat/
amb informació sobre tots els continguts del llibre i el CD i diferents vídeos.
En aquest book trailer assistim a l’escriptura del
poema en temps real, que ve acompanyada de dues veus: una cantada, la de la
cantant del grup Mokodude, Araceli Godina, i una altra que recita, la de Josep
Guardiola. Les paraules van cobrant vida a mida que són escrites, cantades i
recitades i s’estableix una relació directa entre l’element oral i el visual.
Des d’un principi escriptura i música vénen unides: la percussió inicial de la
música comporta l’aparició de vàries gotes de tinta a la pàgina en blanc que
constitueix la pantalla. Així s’inicia el poema.
Per altra banda ens trobem davant d’una poesia
animada que proposa un intel·ligent joc entre forma i significat: la paraula
“estima” desprèn cors, la lletra “o” de “foc” està en flames, “magnifica” és
una paraula que creix, “sang” regalima aquest mateix líquid, les lletres de la
paraula “arena” es tornen sorra… Tot plegat contribueix a dotar de significat
visual a les paraules que llegim i escoltem i permet arribar més fàcilment al
significat del poema.
El procés d’escriptura del poema va també
acompanyat d’imatges estàtiques de Josep Guardiola davant d’un micròfon i amb
auriculars: entenem que es fa referència al moment de recitació del poema.
Sembla interessant destacar que es dóna una preferència a les paraules: mentre
la imatge de Guardiola és estàtica les paraules estan en moviment.
El vídeo finalitza amb els títols de crèdit del book
trailer i del llibre i una imatge del CD. La llargada del book trailer, 2
minuts i 10 segons, sembla adequada a l’espectador.
Estem davant d’un producte de qualitat, ben
plantejat i d’acurada estètica que conjuga perfectament amb la delicadesa dels
poemes de Martí i Pol. Sembla molt probable que aquest vídeo pugui incidir
directament en el nombre de vendes del llibre i n’afovereixi la seva difusió.
En aquest sentit la presència de Josep Guardiola, algú que ha manifestat vàries
vegades el seu amor per la literatura, és un gran encert per tal d’aconseguir
gran popularitat.
-La princesa de Jade, de Coia Valls
L’editorial
Columna va presentar aquest llibre el 2010 en català i Suma de Letras el 2011 en
castellà. L’obra disposa d’una pàgina web promocional:
El
seu book trailer és en realitat un curtmetratge de Jordi Crusats basat en una
idea de Jordi Lara i té una durada d’una mica més de sis minuts. Aquesta llarga
extensió, afegida al ritme lent de les imatges, representa un dels principals
problemes d’aquest vídeo. Al seu llibre La
pantalla global, Lipovetsky i Serroy ens expliquen com des dels anys
vuitanta la duració dels anuncis s’han anat escurçant al mateix temps que el
seu ritme s’ha accelerat. Ara el que predomina és la hiperbrevetat i la
hiperrapidesa[1]. Aquest
book trailer quedaria fora d’aquestes característiques.
Tot
plegat acaba resultant massa feixuc per un espectador que busca una informació
ràpida i àgil sobre el llibre. Si el vídeo hagués durat uns dos minuts hauria
estat molt més efectiu per tal d’aconseguir captar l’atenció de l’espectador.
Per altra banda el contingut que exposa el book trailer no sembla ajudar a què
el lector es faci una idea del que trobarà al llibre. S’extreu molta més
informació llegint la breu sinopsi argumental que apareix a la pàgina web
dedicada al llibre que no pas veient aquest curtmetratge.
En
aquest cas la doble faceta d’escriptora i actriu de Coia Valls deuria fer
pensar ràpidament en què fos la protagonista del vídeo. No obstant, els book
trailers protagonitzats pel mateix escriptor del llibre són bastant abundants.
Tenim l’exemple de Meg Cabot, una popular escriptora nord-americana que
protagonitza els vídeos promocionals dels seus llibres com si fos una actriu.
En alguns casos fa servir barbies i altres ninots per explicar l’argument del
llibre:
Lauren
Mechling critica aquesta tècnica promocional:
“In a book industry flooded with titles and facing sluggish sales, a growing number of authors are going to dramatic lengths to attract attention. The latest tactic: producing and starring in zany videos aimed at the YouTube audience. Publishing houses strongly encourage the practice, though some authors find the videos undignified”[2].
Convertir
els escriptors en estrelles mediàtiques no sembla tenir gaire a veure amb la
literatura. No obstant, sí que hi ha vídeos promocionals en els que és possible
que l’autor parli del seu llibre com si es tractés d’una entrevista i que poden
ajudar favorablement a promocionar el llibre. “Out of the books” són una sèrie
de vídeos realitzats per la llibreria nord-americana Powell’s Books que
combinen l’entrevista amb l’escriptor amb les opinions d’editors, crítics i
lectors. L’escriptor Ian McEwan va presentar amb un vídeo de 28 minuts la seva
novel·la On Chesil Beach (http://www.youtube.com/watch?v=vVnq8DI3oYs)
Aquest vídeo va substituir les múltiples presentacions a llibreries que McEwan
acostumava a fer[3].
Tusquets
editores ha creat una web per l’escriptora Almudena Grandes on trobem diferents
vídeos on l’autora ens parla dels seus llibres: www.almudenagrandes.com
Aquests
vídeos no serien book trailers en el sentit estricte de la definició que estem
veient en aquest treball però en qualsevol cas són vídeos promocionals del
llibre i acosten al lector a la figura de l’escriptor i la seva obra d’una
manera amable.
L’editorial
Proa ens presenta un book trailer d’una durada adequada, 1 minut i 24 segons.
En un principi es superposen imatges estàtiques (hi reconeixem la portada del
llibre), breus textos que presenten la història i la música d’un violí del que
se’ns està parlant.
La
mateixa editorial, Seix Barral, ens facilita l’enllaç de YouTube on veure el
book trailer. El moment històric en el que es desenvolupa la història del
llibre, el període de la transició espanyola, serveix com a pretext pel seu
vídeo de presentació. És un book trailer dinàmic en el que es presenten
nombroses imatges de l’època relacionades amb la policia, grups musicals, revolució
sexual, violència (persecucions, terroristes...) i també trobem alguns
personatges importants del moment com poden ser Felipe González, Suárez o els
reis d’Espanya.
L’editorial
Quirk Books presenta la col·lecció Quirk classics, on els autors prenen clàssics
de la literatura i els versionen dins el món actual en un to paròdic. D’aquesta
manera trobem Orgull i prejudici o Seny i sentiment de Jane Austen
traslladades a un món de zombis i de monstres marins respectivament, el Gregor
Samsa de la Metamorfosi de Frank
Kafka convertit en un gat, o l’Anna Karenina de Tolstoi situada en un món de
ciborgs i robots.
- Jo confesso, de Jaume Cabré
A
continuació s’incideix sobre l’èxit internacional de l’autor: en primer lloc
mostrant la quantitat de llibres venuts de Les
veus del Pamano, novel·la publicada el 2004, a Alemanya, Holanda i
França. També veiem una imatge on apareixen articles de premsa internacional
que parlen sobre l’autor i de nou una quantitat, la dels “700.000 lectors
fidels” a Cabré. Tota aquesta informació numèrica pot arribar a confondre a un
suposat lector que el que busca és informació sobre la nova novel·la de Cabré i
no sobre el seu èxit internacional: “Y
es que no se trata ya tanto de hacer memorizar como de entretener, sorprender y
seducir a un consumidor atiborrado, haciéndolo cómplice de los mensajes que se
le proponen”[1],
ens diuen Lipovetsky i Serroy.
Tot
seguit veiem un breu fragment del discurs de Cabré a l’entrega de premis
d’honor de les lletres catalanes on parla sobre l’escriptura i cita a Mercè
Rodoreda quan diu “una novel·la són paraules”. És una cita bonica però, serveix
per presentar-nos el nou llibre de Cabré? Sorprèn que el vídeo promocional d’un
llibre ens acabi parlant més de l’autor que de la seva nova obra. Hauria estat
interessant que el book trailer hagués continuat dins de la mateixa línia amb
la que havia començat: parlant-nos sobre el llibre i donant algunes pistes de
la història que conté.
Si
repassem entre els book trailers que Proa presenta a la seva web veiem com a la
majoria és el mateix autor qui presenta l’obra. Tenen un caràcter més de
documental.
-El jardín colgante, de Javier Calvo (2012, Premi Biblioteca Breve)
Una
breu frase sintetitza el que conté el llibre “una novela policial transgresora
en la época de la Transición española”. En poc més d’un minut el potencial
lector es veu submergit en el moment de la novel·la i amb el ritme trepidant de
les seves accions. Tot plegat enfatitzat per la música, que crea un ambient que
atrapa a l’espectador. Estem davant d’un òptim resultat, un book trailer
concís, seductor i efectiu.
Un
altre book trailer que pren com a pretext imatges d’època és el que ens
presenta el llibre de Carlos Ruiz Zafón El
prisionero del cielo. En
aquest cas veiem imatges en blanc i negre de diferents llocs de Barcelona
durant els anys seixanta mentre una veu en off llegeix un fragment del llibre. Tot
i que la idea és bona els gairebé dos minuts i mig de duració es fan una mica
massa llargs.
-Pride and Prejudice and Zombies: Dawn of the Dreadfuls (2010) de Steve Hockensmith
Pride and Prejudice
and Zombies: Dawn of the Dreadfuls, és una preqüela del llibre publicat un any abans, Pride and Prejudice and Zombies. Amb un
gran sentit de l’humor el vídeo ens presenta les germanes Bennet entrenant-se
per tal de combatre la invasió zombi. Estem davant d’un estil clarament
cinematogràfic i l’espectador pot arribar a pensar que el que li estan
presentant no és tant un llibre sinó una pel·lícula. Es tracta d’una producció
amb una gran inversió econòmica a l’estil de Hollywood. Només cal veure tota la
gent que hi ha participat als crèdits finals.
A
l’inici veiem una figura femenina que podem identificar com a la caputxeta
vermella passejant sola pel bosc. És una clara referència a un món literari
popular. Però de seguida veurem que hi ha alguna cosa diferent donat que la
noia porta una estrella ninja i un ganivet que usarà per matar un soldat zombi.
Durant tot aquest temps escoltarem la veu masculina d’un entrenador que alliçonarà
a les cinc germanes Bennet per preparar-se davant l’atac zombi i veurem part
dels seus exercicis. Tot i que en principi sembla dubtós que l’entrenament
tingui èxit en veiem el resultat: les noies es converteixen en grans guerreres
i se succeeixen imatges de sang i fetge de les lluites entre les noies i els
zombis.
En
aquest cas el possible lector veu la cara dels personatges del llibre. Això i
l’estil cinematogràfic del vídeo condicionaran la seva lectura, una mica com
quan algú llegeix un llibre del que n’ha vist abans la pel·lícula.
Entre
les imatges veurem intercalats uns breus textos que ens introduiran al llibre:
el nom de la col·lecció, la referència al llibre publicat anteriorment Pride and prejudice and zombies, i el
que hi trobarem: una història de “unmentionable horror”. El vídeo beu
directament del món del cinema i hi trobem una clara relació amb el genère
cinematogràfic de zombis i pel·lícules de gran violència com Kill Bill de Tarantino. Com ens diuen
Lipovetsky i Serroy:
“La publicidad filmada
aparece ya como una forma de expresión en la que puede haber juego, humor e
imaginación desbordante; es una
de las manifestaciones de la pantallofilia hipermoderna, un
reflejo firme y palpable de la expansión del modelo cine”[2]
Un
book trailer d’aquestes característiques busca possiblement seduir un client
potencial més acostumat a ser un espectador de cinema que un lector de
literatura. Sembla arriscat allunyar-se tant de la literatura per presentar un
llibre.
Són
dignes de menció els altres book trailers dels llibres de la mateixa
col·lecció: The Meowmorphosis de Coleridge Cook, Android Karenina de Ben Winters i Sense and Sensibility and Sea Monsters del mateix autor. Tots ells comparteixen el to satíric respecte a la història que versionen i
l’estil cinematogràfic.
-Book trailers amb animacions
Un
capítol a part mereixen els book trailers que parteixen d’il·lustracions
animades. Hi ha editorials com Impedimenta que usen les animacions en la majoria
dels seus book trailers. Aquesta editorial, nascuda el 2007 de la mà d’Enrique
Redel, ofereix un catàleg molt acurat amb unes edicions presentades amb gran
gust. Com no podia ser menys també prenen gran cura de la seva pàgina web i ofereixen
una especial atenció als seus book trailers.
En el cas del llibre Los zapatos rojos, de Hans Christian Andersen amb il·lustracions de Sara Morante, s’aprofiten les il·lustracions del llibre com a punt de partida pel vídeo promocional. Veiem només tres colors: blanc, negre i vermell i el so del violí en la música que escoltem crea una atmosfera que casa molt bé amb la història. L’estatisme de la pàgina de paper es trenca dins el book trailer, on les il·lustracions de Morante cobren vida i on el lector pot imaginar-se com es desenvolupa la narració. Rebem una informació bàsica sobre l’argument de la història i la tragèdia s’insinua en un dels últims dibuixos quan veiem destrals i un peu que vola. Quan acabes de veure aquest vídeo tens realment ganes de córrer cap a la llibreria per comprar aquest bonic llibre.
Un
exemple semblant és el book trailer del llibre La manta
de Jane
d’Arthur Miller (editat per Tusquets editores) que es basa en les il·lustracions
d’Al Parker:
A la
pantalla, a banda de les imatges estàtiques del llibre, també les paraules que
ens introdueixen en la història cobren vida. L’equilibri entre text i imatges
és l’adequat. El moviment i la música ens transporten a un ambient infantil i
juganer que evoca l’ambient que es respira en el llibre. És un resultat senzill
i efectiu.
També de Tusquets és el
vídeo pel llibre Recuerdos de un callejón
sin salida de Banana Yoshimoto:
En aquest cas les il·lustracions no estan presents en el llibre tot i que el vídeo enllaça amb el
llibre a través de la repetició del motiu de les fulles que apareixen a la
portada. Una veu en off llegeix un fragment del llibre. Es reprodueix un
ambient oníric, quasi eteri que ve enfatitzat per la música de caire oriental. La
creadora d’aquest book trailer, Yaiza Jiménez, ens explica que el llibre conté
cinc històries i que al book trailer apareix un dels elements de cadascun dels
contes. Es tracta d’un simpàtic joc pels que seran futurs lectors del llibre i
seran capaços de detectar aquest detall.
[2] MECHLING, Lauren, “Watch
this book”, The Wall Street Journal,
[article en línia] 7 de juny del 2008 [Data de consulta 15 de març de 2011]
[3] BOSMAN, Julie, “Favorite Author
Not on Tour? See the Movie”, The Wall
Street Journal, [article en línia] 21 de març del 2007 [Data de consulta 07
d’abril de 2011]
[1] Els codis QR o quick response barcode (codis de barres de resposta ràpida) són uns tipus de codis
de barres bidimensionals creats al Japó. El seu ús s’està fent molt popular en el món
publicitari donat que cada vegada més telèfons i dispositius mòbils en permeten
la lectura. El món editorial no es queda enrere i estan apareixent cada vegada
més a les contraportades dels llibres.
(font: http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3digo_QR)
CONCLUSIONS
Tot i que les editorials no centren el seu element
promocional en els book trailers aquests estant adquirint cada vegada més importància
i hem vist com han anat evolucionant a mida que les noves tecnologies es
desenvolupen. Lipovetsky i Serroy reflexionen sobre la gran importància que ha
pres el videoclip dins la indústria discogràfica i es pregunten si la música
podria sobreviure actualment sense ser filmada[1].
Per ara es fa difícil traslladar aquesta qüestió al món del llibre però haurem
de veure com evoluciona la situació. En el trasllat al format digital la
pràctica habitual de llegir la contraportada del llibre per saber de què parla
desapareixerà i el book trailer en podria ser un substitut.
La nostra societat es veu dominada per l’ús
d’internet, la imatge i la pantallocràcia. Era inevitable que en un context
semblant les editorials busquessin el seu lloc i la xarxa ho ha posat bastant
fàcil: un aparador immediat, obert les 24 hores del dia i que abarca tot el
món. El somni de qualsevol comerciant. Ara el que cal és, davant la infoxicació
de l’internauta, trobar la manera de destacar sobre la resta i sobretot ser
creatiu sense perdre de vista el producte que s’està venent.
Héctor Pavón ens diu: “Paradoja: en época de libro electrónico, las nuevas tecnologías brindan un soporte novedoso para la venta del “viejo” libro de papel.”[2] Potser no caldria veure-ho com una paradoxa sinó com una mostra de com les noves tecnologies no estan aquí per destruir tot el que hi havia fins ara sinó per motivar noves formes d’expressió i de comunicació. Que la literatura trobi un aliat en les noves tecnologies no s’ha de veure com una contradicció: aquestes estan aquí perquè en fem l’ús que ens sembli més adient.
La segona part del treball, la de l’estudi
comparatiu, ha provat de destacar quins són els elements que més pot arribar a
valorar el potencial lector. Alguns d’ells són: una durada breu, al voltant
d’un minut; un vídeo que més que explicar i revelar detalls del contingut del
llibre el presenti i en descrigui el to; una narració àgil; una bona combinació
entre imatge, paraula i música. No hi ha una fórmula màgica que serveixi de
comodí i el resultat s’haurà de plantejar sempre en funció del llibre que es
vulgui promocionar.
En qualsevol cas, més enllà de la importància que
els book trailers tinguin o puguin arribar a tenir no cal oblidar quin és el
seu element clau: el llibre que promocionen. La qualitat del text serà el que
conquereixi de debò el lector i per molt que un book trailer presenti un gran
resultat mai podrà substituir el poder de la paraula.
BIBLIOGRAFIA
BOSMAN, Julie, “Favorite Author Not on Tour? See
the Movie”, The Wall Street Journal,
[article en línia] 21 de març del 2007 [Data de consulta 07 d’abril de 2011]
CORT, Aleix – PEDROLA, Cori, Projecte videolit: tres dimensions, un
objectiu, Barcelona, III Congrés d’Educació de les arts
visuals, 2009.
DEVLIN, Joseph, “Every Book Needs a
YouTube Trailer”, Camcorderinfo, [article en línia] 16 de setembre de
2008 [Data de consulta: 1 de març del 2012]
ENGEL, Philipp, “Book trailers, trailers
que anuncian libros”, Fotogramas.es,
[article en línia] 7 de febrer de 2012 [Data de consulta: 05 d’abril de 2011]
GIMFERRER, Pere, Cine
y literatura, Barcelona, Planeta, 1985
LIPOVETSKY, Gilles – SERROY, Jean, La pantalla global. Cultura mediática y cine
en la era hipermoderna, Barcelona, Anagrama, 2007.
MECHLING, Lauren, “Watch this book”, The Wall Street Journal, [article en
línia] 7 de juny del 2008 [Data de consulta 15 de març de 2012]
PAVÓN,
Héctor, “Un nuevo recurso para vender
libros: trailers, como en el cine”, Clarín, [article en línia] 8 de març del
2011 [Data de consulta 12 d’abril de 2012]
PRENSKY, Marc, “Digital Natives, Digital
Immigrants”, On The Horizon, [article
en línia], octubre 2001, [Data de consulta 10 d’abril de 2012]
'Tipos
Infames', (colectivo literario formado por Alfonso Tordesillas, Gonzalo Queipo
y Francisco Llorca), “Book
Trailers: el libro se promociona en internet”, Soitu, [article en línia] 08 d’abril de 2008 [Data de consulta: 05 de març de 2011]
Notícia a BTV on-line:
“Les editorials descobreixen en les xarxes socials un aliat per donar-se a
conèixer”, 13 de octubre del 2011
[2] PAVÓN, Héctor, “Un nuevo recurso para vender
libros: trailers, como en el cine”, Clarín,
[article en línia] 8 de març del 2011 [Data de consulta 12 d’abril de 2012] http://www.clarin.com/sociedad/nuevo-recurso-vender-libros-trailers_0_440356064.html
